Us convidem a fer un petit viatge en el temps. Ens trobem a l’Alta Edat Mitjana, segle IX. Les freqüents incursions sarraïnes i les lluites entre senyors feudals descendents de visigots han despoblat l’altiplà. Nomes uns petits assentaments de pagesos lliures resisteixen la pressió dels invasors.

Castells del Moianès

Castell de Calders. C.I.C. – Moià

Castells del Moianès – Un viatge en el temps

Al segle IX Guifre el Pilós decidí protegir les terres dels comtats catalans per repoblar-les. Per fer front als sarraïns, demanar ajuda al regne franc… però aquesta no va arribar. Això va iniciar un proces que finalitzar amb la independència dels comtats catalans.
Els nobles, propietaris d’aquestes terres, varen construir castells a llocs estratègics, prop de nuclis rurals o dels camins principals i a llocs elevats, per a donar seguretat als pagesos enfront dels atacs dels àrabs i d’altres senyors feudals.
Aviat els pagesos es donaren que la protecció no els sortiria de franc. El règim feudal els obligaria a vendre les seves terres i esdevenir súbdits, perdent els seus drets d’homes lliures.
Els castells varen fer el seu servei, malgrat les lluites entre nobles, i amb el pas del temps, uns han vist créixer les poblacions al seu voltant, d’altres van ajudar a construir amb les seves pedres les masies del Moianès. La seva funció de domini va començar a davallar al segle XV, quan els canons els varen deixar obsolets.

 

La Torrassa dels Moros (Castellcir)

La Torrassa dels Moros, castell de Castellcir

La Torrassa dels Moros. C.I.C. – Moià

Era una torre de guaita i defensa que protegia una mina que comunicava amb el Castell de Tenes (antecessor del castell de Castellcir). No sabem del cert el perquè del seu nom, encara que fa pensar que més d’una vegada hauria fet servei d’alarma davant les freqüents incursions àrabs. En tenim constància escrita des de començaments del segle X. Tenia una alçada de 14 m. Ara en queden restes. El passadís que connectava amb el castell va ser tapat pels pagesos quan la torre ja no feia servei, puix s’hi perdien xais i porcs. Hi ha una llegenda que diu que a la torrassa hi havia un xai d’or enterrat. Si ha estat trobat no ho sabem pas.


Castell de Castellcir

També conegut com a Castell de la Popa, és dels castells del Moianès que més han patit assetjaments i violència. És clar que els nobles de Castellcir tenien fama de busca-raons. Primer varen prendre de forma fraudulenta propietats al Monestir de Sant Benet de Bages. Una generació després els hi varen tornar. 50 anys més tard es reconeixen vassalls del Monestir de l’Estany. Després de 150 anys de tranquil·litat, l’any 1294 el castell és assetjat per un crim del seu senyor sobre el bisbat de Vic. Quan varen fer les paus amb Vic, tot seguit varen entrar en guerra amb els de Centelles, antics aliats seus contra el bisbat de Vic. Consta com una de les causes els abusos comesos per Gilabert de Castellcir i els seus fills Roger i Bernat contra la dona i la filla d’Eimeric de Centelles. Feia pocs anys que la Pesta Negra havia assolat la comarca. Finalment els Castellcir varen perdre el castell i pocs anys després el comprava la família Planella, que en un breu temps va esdevenir la més poderosa del Moianès.

Castell de Castellcir o de la popa

Castell de Castellcir. C.I.C.-Moià


Castell de Clarà (Moià)

Castell de Clarà, a Moià

Castell de Clarà. C.I.C.-Moià

Situat en un turó que dominava la cruïlla del camí de Barcelona amb el de Manresa-Vic, el Castell de Clarà donà la seguretat i estabilitat necessària per a la construcció d’un palau comtal i una església, i al voltant d’ells es va desenvolupar el que ara és Moià. La població prengué gran importància a la zona pel mercat i una fira que es feia a mitjans d’agost. Ara el mercat setmanal es fa els diumenges, al mateix lloc on es feia 860 anys enrere, al voltant de l’Església de Santa Maria. El castell va ser enderrocat a canonades (com molts altres) per Felip V com a venjança de l’oposició a la seva persona dels catalans durant la Guerra de Successió. Moltes de les cases del voltant aprofitaren les seves pedres.


Castell de Calders

Altre castell del qual només queden restes. Actiu des del segle X fins al segle XV. Com us dèiem, el Moianès va ser repoblat en els segles XII i XIII gràcies a l’estabilitat que donaren els castells a la comarca. Però en el segle XIV arribaren les pestes, molts varen morir i molts masos foren abandonats. A més, els que varen sobreviure patiren la repressió dels senyors feudals. Per fer-vos una idea de la magnitud del desastre que varen causar les pestes i les males collites del segle XIV: la població va passar de 3.500 habitants a només 1.250. Tot plegat va portar als pagesos a revoltar-se reclamant l’abolició dels «mals usos» i lleis injustes que permetien l’abús dels senyors feudals i de l’església sobre el poble.

Castell de Calders, al Moianès

Castell de Calders. C.I.C.-Moià


Castell d’Oló

Castell d'Oló al Moianès

Castell d’Oló. C.I.C.-Moià

En el 1362, quan el Monestir de l’Estany esdevingué en senyor d’Oló, començar un temps en el qual els greuges contra els servents de les terres varen anar en augment fins al punt en què es revoltaren i foragitaren als monjos de l’Estany. Després de 41 anys els monjos retornaren al Monestir. Tot va iniciar-se quan el Monestir enviar a les seves terres d’Oló a un nou capellà que també fou nomenat senyor del castell. El primer que va fer el nou senyor va ser augmentar els impostos als pagesos sobre la collita, provocant la mort per fam de molts infants. Altre de les infàmies del capellà fou practicar el «dret de cuixa». Tot això amb el vistiplau del Monestir. Diu una llegenda que aquest capellà va morir fulminat per un llamp, castigat per la seva maldat. Podeu llegir tota la llegenda a Moianès.net.


Castell de Granera

Quan es va construir el Castell de Granera, molts habitants del Moianès encara vivien en barraques i cabanes fetes amb fang i palla sota les balmes i esplugues. Altres vivien en petits masos. Cultivaven la terra i tenien ramats, en una economia de subsistència. S’agrupaven en petits nuclis de població al voltant de les esglésies i ermites, puix l’espai que les envoltava era considerat no atacable. Els castells varen facilitar l’aparició i desenvolupament de les actuals poblacions de la comarca, construïdes a poc a poc, dins i al voltant de les seves muralles, cercant la protecció de les seves defenses. Granera és un exemple d’aquests pobles.

Castell de Granera

Castell de Granera. C.I.C.-Moià


Castell de Sant Miquel (Castellterçol)

Castell de Sant Miquel a Castellterçol

Castell de Sant Miquel. C.I.C.-Moià

Entaforat al fons d’una vall, en un lloc estratègic, el Castell de Castellterçol té una excel·lent vista sobre el pas natural entre el Moianès i el Vallès Oriental, en ple ús en aquella època.
Al segle XI el castell passa a ser propietat del Monestir de l’Estany. Durant els segles XII i XIII el Monestir rendibilitza el castell amb els impostos dels habitants del terme. Al segle XIV lloguen el castell i les terres a persones benestants de la comarca, convertint-se en una masoveria i fonda. Actualment hi ha un allotjament rural a la masoveria, dins del recinte del castell, on pots passar la nit en un entorn que convida a fer volar la imaginació.

Al Moianès hi han molts llocs amb encant. Castells, ermites i esglésies, fonts i rierols, boscos i coves…
Però sobretot molts camins i silenci.

I tu, ja has descobert el Moianès?

 


Imatges: C.I.C. – Moià


Bibliografia:
Llegendes del Moianès – Josep Clarà
El Moianès. Estudi d’una comarca social i natural – Xavier Vila i Purtí
Moià d’ahir a avui – La Tosca
Tots els llibres consultats els podeu trobar a la Biblioteca de Moià


FacebookTwitterGoogle+Compartir