El Moianès té un llegat important de l’Edat Mitjana en les ermites construïdes entre els segles X i XII. 1.000 anys després, encara podem trobar-ne algunes tot passejant pels camins de l’altiplà. En aquest article us en mostrem unes quantes.

Ermita de Sant Feliu de Rodors al Moianès

Sant Feliu de Rodors. C.I.C.-Moià


8 Ermites per descobrir el Moianès

A l’Edat Mitjana, la major part de la població del Moianès vivia en masies i petits nuclis dispersos pel territori. La construcció d’aquestes ermites es feia allà on hi havia un nombre suficient d’habitants per mantindre un capellà. L’església va tenir un important paper en l’organització administrativa del territori pel fet que va dividir-lo en parròquies.


Ermita de Sant Julià d’Úixols – Castellterçol

Ermita de Sant Julià d'Úixols a Castellterçol

Sant julià d’Úixols. C.I.C.-Moià

A 3 km de Castellterçol, trobem l’ermita de Sant Julià d’Úixols. És una construcció de la qual tenim constància ja a l’any 961. Encara conserva el campanar romànic i l’absidiola. L’edifici annex, la casa de l’ermità, va fer servei d’hostatgeria en èpoques posteriors. Actualment es troba en mal estat. Situada en un turonet, aquesta ermita gaudeix d’una panoràmica de quasi 360 graus que permet veure en un dia clar fins i tot algun cim del Pirineu gironí.


Ermita de Sant Feliu de Rodors -Moià

Esglèsia de Sant Feliu de Rodors a Moià

Sant Feliu de Rodors. C.I.C.-Moià

Als peus del Castell de Rodors, ja desaparegut, trobem l’ermita de Sant Feliu de Rodors. Documentada l’any 939, al segle XI ja consta com a parròquia independent. A l’Edat Mitjana, les parròquies compartien amb els castells el paper de gestors i organitzadors del territori, eren per tant les institucions que ostentaven el poder. Sant Feliu de Rodors és un complex compost per la capella, la rectoria i el cementiri. Té també una torre de defensa, útil en aquells temps convulsos per les lluites territorials dels poderosos. Es troba a una hora de camí des de Moià.


Ermita de Sant Pere de Ferrerons – Moià

Esglèsia de Sant Pere de Ferrerons

Sant Pere de Ferrerons. C.I.C.-Moià

A 5 km de Moià i 8 km de Collsuspina es troba l’ermita de Sant Pere de Ferrerons. Documentada al 939, fou reconstruïda al 1763, aprofitant part dels antics murs romànics i la torre campanar. Un gran nombre de masos importants són als seus voltants, alguns d’ells deshabitats, altres adaptats com a cases de turisme rural ideals per gaudir de la natura. Cada mes de juny s’hi fa l’aplec de Sant Pere de Ferrerons amb missa, rifes de coques, cava, llonganisses, i audició de sardanes.


Ermita de Sant Feliuet de Terrasola – Santa Maria d’Oló

Ermita de Sant Feliu de Terrasola al Moianès

Sant Feliuet de Terrasola. C.I.C.-Moià

Documentada ja l’any 927, l’ermita de Sant Feliuet de Terrasola era la parròquia d’aquest poblet disseminat. Té una torre de guaita i defensa com a campanar que devia fer servei per avisar als habitants dels voltants de qualsevol perill que s’acostés, fossin sarraïns o cristians, ja que en aquells temps varen disputar-se el territori també diverses famílies de la noblesa. Recordem que a partir del segle XI els espais al voltant de les esglésies eren territori sagrat i inviolable. S’hi pot arribar fàcilment des de la carretera que va de l’Estany a l’Eix Transversal.


Palauet Modernista del Tenor Viñas en venda
Palauet Modernista del Tenor Viñas en Venda

Capella de Santa Cecília – Granera

Capella de Santa Cecília a Granera, poble del Moianès

Capella de Santa Cecília. C.I.C.-Moià

A 15 min. de passeig des de Granera, pel camí que va fins a Monistrol de Calders, arribarem a la capella de Santa Cecília. És té constància d’ella ja al segle XI. Són de destacar unes pintures romàniques, força malmeses pels anys que varen estar a la intempèrie, però visibles encara. Fetes amb mangra i ocre, representen el Crist Pantocràtor i quatre àngels entorn de la màndorla que l’envolta. Al 1976 la capella va ser restaurada i oberta al culte altra vegada. Està inclosa en la llista de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.


Ermita de Sant Pere de Marfà – Castellcir

ermita-sant-pere-de-marfa-castellcir-moianes

Situada sobre un penya-segat, dominant la part nord de la Vall de Marfà, dins la propietat de la masia de Marfà, aquesta petita església fou, com totes les ermites que trobem al Moianès i arreu de Catalunya, un punt de trobada dels veïns de les cases voltants. Els diumenges i festius els pobladors dispersos pel territori coincidien en els oficis religiosos; sortint de missa aprofitaven per donar-se les noves i relacionar-se. Quantes parelles es devien formar en aquestes curtes estones compartides, fos per atracció mútua o per matrimonis concertats pels pares. Us recomanem veure aquesta ermita des del camí que va de Moià a Monistrol de Calders, vorejant la riera Golarda.


Santuari Mare de Déu de La Tosca – Castellcir

Santuari Mare de Déu de La Tosca a Castellcir

Mare de Déu de La Tosca. C.I.C.-Moià

També anomenada Mare de Déu de la Llet per la protecció que donava a les dones que havien d’alletar el seu fill. Va ser construïda al segle XVII en substitució d’una altra capella anomenada de Santa Maria de les Illes, aquesta documentada al segle XI. Està situada al cantó de la Font de La Tosca, font que neix dintre d’una petita cova, i molt a prop del Molí de Brotons. Situada a 7 km de Moià, dins del terme de Castellcir, a la Vall de Marfà, és un dels racons del Moianès que no pots deixar de conèixer. Els vilatans de Moià hi anaven en processó el dimarts de Pasqua.


fincat-logo-banner-700x215


Mare de Déu del Consol de la Coma – Monistrol de Calders

Mare de Déu del Consol de la Coma a Monistrol de Calders

Mare de Déu del Consol de la Coma. C.I.C.-Moià

A menys de 4 km de Monistrol de Calders, per un camí on gaudirem d’una espectacular vista sobre els Gorgs Blaus, es troba la masia La Coma. Dins de la propietat es va erigir una capella barroca per donar serveis religiosos als habitants i treballadors d’aquest gran complex del segle XVI format per una gran casa amb torres de defensa i diversos annexos. A mitjans del segle XX, es varen construir un gran nombre de vivers, ara abandonats, dels quals però en són testimoni un gran nombre d’espècies d’arbres. També es conserven les restes d’una estació de ferrocarril amb 200 m de vies que mai no varen arribar a estar en funcionament.



I tu, ja has descobert el Moianès?


Podeu veure més imatges del Moianès a C.I.C.-Moià


FacebookTwitterGoogle+Compartir